Per primera vegada l'Assemblea Nacional Catalana ha posat una caseta a la Feria de Abril de Catalunya, i vam tenir l'honor d'anar-hi a tocar amb Alquimia Flamenco, una de les 3 formacions convidades en aquesta 1ª edició.
(Nota mental: una vegada més es valora més l'art de fora de casa que no pas aquí mateix. O potser és que donem més estatus als artistes que són de fora i surten a la Teletrès que no pas els que tenim més a l'abast, que ve a ser una variant del mateix).
La qüestió és que ha estat una decisió polèmica, i molts s'han posat les mans al cap. Els primers, els conspiranoics que veuen fantasmes i persecucions nazindependentistes (sic), dient que això és una burda utilització del segment castellanoparlant per tal d'arreplegar vots pel Sí. Però encara és més sorprenent la indignació per part dels talibans de l'espardenya i la sardana, pels quals el flamenc i tot allò que faci olor a espanyol és sinònim d'enemic.
Torres i Bages deia allò de "Catalunya serà cristiana o no serà". Permeteu-me el sacrilegi d'evolucionar-ho per un "Catalunya serà multicultural o no serà". Perquè mentre hi hagi a qui li sobti que l'ANC estigui present a la Feria de Abril, mentre hi hagi qui no entengui que el flamenc també forma part de la cultura catalana... hi ha molta a feina a fer.
Catalunya som tots, els que xalen amb Gertrudis i els que volen amb Miguel Poveda. Els que es lleven amb un bon dia i els que van al llit amb un buenas noches. Els llèpols de la crema catalana i els de les torrijas.
Perquè o hi som tots o no cal que hi anem.
Comentaris
Joan Antoni
No hi puc estar d'acord en tot. La cultura i la identitat és sempre personal. Aquest argument de catalanitat inclouria als amazics xinesos gallecs etc. A cada escú lo seu i sempre amb el respecte corresponent. La ciutadania ès altre cosa i s'acosta més al ponent.
Francisco
Pues yo entiendo que se refiere a andaluces, extremeños pero también a bereberes, chinos, gallegos...
