Montse Llussà, la pregonera del somriure dibuixat

En política diuen, a l’hora de pactar, sumar forces multiplica.En temes d’honor deu passar un fet similar. M’explico:A la Montse Llussà - n’hi diuen “la veu”, però jo hi afegiria “la rialla” de Catalunya - la veu ganxeta més exportada, li van atorgar l’honor de ser la pregonera de la Festa Major d’enguany. I aquest honor la Montse me’l va traslladar multiplicat, tot convidant-me a formar part de l’original programa de ràdio que es va treure de la butxaca. Un programa de ràdio que ha convertit un pregó de Festa Major de Reus en un format allunyat dels textos habituals, amb trucades d’oïents, anuncis d’Almendrina, Plim o Gasosa Gili; talls de Radio Reus de Falange Tradicionalista y de las JONS; l’Himne del Reus Deportiu amb la seva 8ª Champions d’hoquei o la música en directe del Fito Luri i un servidor a les percussions. Certament en anys anteriors hi ha hagut pregons molt originals: en destaco per exemple el pregó teatralitzat del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta de 1993, el pregó amb intervencions de veus populars de Pere Montpeó el 1995, i evidentment el pregó del nostre Jaume Amenós el 2014, amb un text que va ser alhora diversió i comiat, ja que ens deixava orfes del seu humor tot just mig any més tard. Però que un pregó es transformés en programa de ràdio? Quina bogeria d’idea! Alguns s’estirarien els cabells? Només la Llussà, prudent i arrauxada alhora, podia parir una idea així. Ara queda a les vostres mans jutjar si va ser una idea descabellada... o de tant en tant un pregó amestralat ens desembulla els cabells (els que en teniu).En tot cas, permeteu-me que us confessi, jo que sóc tan crític i exigent, que la Montse és una d’aquelles persones que m’enamora. Una debilitat. I que sempre riu. Sempre. Diria que quan va néixer, si li van donar el típic cop al culet, la Montse ja devia riure enlloc de plorar. I mare de Déu com riu! Quasi cada tarda, quan puc escoltar-la a RAC1, espero amb delit que arribi la seva rialla que, de manera automàtica, em dibuixa un somriure a la cara. I ahir la seva rialla es va multiplicar com una tronada.Perquè sempre comento allò que els homenatges cal fer-los en vida, que cal valorar el talent que tenim a prop. Que si som Capital de la Cultura Catalana i alhora ciutat de ràdio i de veus meravelloses, potser no caldria que la Gala al Teatre Fortuny per inaugurar aquesta capitalitat la presenti... una lleidatana sense vincles especials amb la nostra ciutat.Per això estic tant content que li hagin atorgat aquest honor de ser pregonera, i des d’aquí dono les gràcies i felicito, perquè quan toca toca i com diuen a missa “cal fer-ho, i és de justícia”, a l’equip de govern de l’Ajuntament que ha pres aquesta decisió. Aprofito també per donar les gràcies al Sr Alcalde per convidar-me a estar al mig de la Plaça durant la tronada, un fet que he somiat moltes vegades i que mai podré agrair prou... ni oblidar. De vegades puc ser canyero, fins i tot sarcàstic... però els papes em van ensenyar a ser agraït.Llarga vida a la Llussà i el seu somriure!D'esquerra a dreta: Jordi Salvadó, Josep Maria Bunyol, Carles Pellicer, Montse Llussà, Montserrat Caelles i Fito Luri | Ajuntament de Reus

Montse Llussà, la pregonera del somriure dibuixat

Unes paraules sobre la pregonera més riallera