Creu de San Jorge

Com no podia ser d'una altra manera, vagi per endavant la meva felicitació més sincera al Club Natació Reus Ploms per la Creu de Sant Jordi que acaba de rebre. Enhorabona per la tasca feta i pel centenari ja que hi som. Per molts anys!

 

I si bé aquest guardó al Club esportiu albinegre estava més que justificat, s'ha anunciat una altra Creu de Sant Jordi que m'ha deixat de pedra. Carme Chacón, Carmen, fora de Catalunya. Perquè això de canviar de nom en funció d'on ets no ho he vist mai del tot clar. Jo sóc en Jordi aquí i a la Xina popular, que deia en Carod. Quan vaig a tocar flamenc envoltat de castellanoparlants segueixo sent el Jordi, no el Jorge, faltaria més. En canvi sempre m'ha sobtat aquesta capacitat que tenia la Chacón de mutar el nom en funció de la ubicació. Imagino que el mòbil li devia enviar alguna notificació a l'estil «Ep, que avui passes Despeñaperros, toca posar la N» o «Ocu, ja has traspassat l'Ebre, ja pots treure la N».

 

Però no me'n vull anar per los cerros de Úbeda, que ara no toca. La mort sobtada de la Chacón ha estat un trasbals d'aquells que ens deixa de pedra, incrèduls. Que ens fa pensar en un petit de 8 anys que queda orfe i que la vida és curta, massa curta, i que cal exprémer-la abans que ens la prenguin.

 

I tot seguit em ve la reflexió: lamentant la seva pèrdua, sentint el seu traspàs... calia una Creu de Sant Jordi a títol pòstum? De debò que hi ha justificació? Entenc que un premi a títol pòstum és un guardó totalment justificat que en vida s'hagués hagut de donar, però malauradament no hi hem estat a temps. De debò l'haguessin premiat amb la Creu de Sant Jordi, en vida, a la Carmen?

 

En tot cas, i com sempre dic els premis cal donar-los en vida, els homenatges els hem de fer als vius... i mestres tant espero amb delit la Plaça per l'Amenós i que a Reus tinguem un gest amb el Josep Baiges. El nostre Josep. Que si li dieu José ni es giraria.

 




Comentaris

envia el comentari