La memòria dels ganxets

Una plaça per l'Amenós i un reconeixement al Baiges

 

 
El Baiges i l'Amenós | Xavi Jurio
 
 
 

Vagi per endavant que aquestes línies seran RTV, molt RTV. Vaja, d'aquelles línies endogàmiques que als Reusencs de Tota la Vida ens supuren de tant en tant per tal de complir aquella quota d'egocentrisme local que el cos ens demana.

 

Els ganxets ja ho tenim, això.I és que a banda d'endogàmics, associatius i propensos a fer capelletes sobre la fenya dels altres... els de Reus ens caracteritzem també per tenir bona memòria. I no em refereixo a la memòria d'elefant, tot i que precisament a Reus els elefants negres han tingut els seus titulars. Parlo de la memòria sentimental, de la memòria que pretén donar reconeixement a tots aquells que han treballat per la ciutat, de manera altruïsta, per amor a l'art (o a la nostra Rosa).

 

Justament aquests dies en tenim una bona mostra d'aquesta memòria selectiva, en el millor dels sentits. En Jaume Amenós, el President del Bravium que va fer d'aquella casa una au Fènix que és visita obligada en la cultura local, hagués complert 74 anys. Malauradament aquest aniversari no el vam poder celebrar, però esborronava entrar al seu perfil de Facebook i corroborar que, no tan sols no l'hem eliminat dels nostres contactes, sinó que vam ser tants i tants aquells qui vam passar per allà a dedicar-li unes paraules. A felicitar-lo o simplement fer-li una clucada d'ulls. I no és bonic això? A falta que l'Ajuntament li dediqui alguna plaça o carrer (i ja fa tard, molt tard), el perfil de Facebook de l'Amenós ha esdevingut la nostra plaça particular on retre-li memòria.

 

I parlant de places, justament ahir el mesurador de RTVs va estar a punt d'explotar a la Plaça del Prim, on va tenir lloc la gala Imprescindibles de Canal Reus TV. Una gala que amb poc temps de vida s'ha convertit ja en un clàssic i, em perdonareu que tiri de tòpic perquè és una evident redundància... en un esdeveniment imprescindible a Reus. Tan imprescindible com la gala dels Premis Amenós Enganxen. Justament un altre acte de reconeixement als reusencs que més donen, en el sentit literal de la paraula, per la nostra ciutat. Un acte que ja en el seu nom certifica que això de la memòria a Reus és molt nostre. I és que al Josep Baiges, mai no se li podrà fer prou justícia per tot allò que pareix constantment per mantenir viu el reusenquisme.

 

No només tenim memòria, sinó que aquesta és selectiva i l'aprofitem per treure el millor de naltros, i crec que aquests tres exemples en són una bona mostra. Però encara ens caldria exercitar la memòria un darrer cop, i finalment tirar-ho endavant, d'una vegada per totes, i que tots ho veiem per Canal Reus TV:

 

Una plaça per l'Amenós i un reconeixement al Baiges. 




Comentaris
reusenquista
Grans paraules per dues grans persones, un record
0

envia el comentari